Minories: 50 anys de discriminacions

Eva Queralt - Barcelona - 15.3.2007

El racisme a la Unió Europea continua sent una lacra pendent. Hem volgut parlar amb dos representants del poble gitano, els separen mig segle, però la situació del seu poble no ha canviat tant.
El 2007 se celebra l’Any Europeu per la Igualtat d'Oportunitats, s’anuncia la creació de l’Agència de Drets Fonamentals, que complementarà la feina de l’Observatori Europeu contra el Racisme i la Xenofòbia, creat el 1998. La comunitat gitana és la minoria més important de la UE i lluita amb força per acabar amb els prejudicis.L'Eurobaròmetre de gener, dedicat especialment a la discriminació en motiu de l'Any Europeu per la Igualtat d'Oportunitats, explica que la discriminació basada en l'origen ètnic és vista per dues terceres parts dels europeus com la més estesa. A més, tot i que el 65% dels europeus afirma que la convivència amb gent d'altres ètnies enriqueix la cultura nacional, el 64% creu que la discriminació per motius ètnics ha crescut en els últims 5 anys. Aquest estudi també demostra que els europeus creuen que ser gitano és un desavantatge social, tot i que amb percentatges variants en funció dels països.

El primer gitano polític

Enmig d'un despatx atapeït de llibres i documents que recullen dècades de lluita per la igualtat de tots els ciutadans, Juan de Dios Ramírez-Heredia, de 64 anys, president de Unión Romaní i un dels fundadors de l'Observatori Europeu contra el Racisme, rememora un fet que li va canviar la vida: la seva mare, amb una decisió atípica pel seu temps i sobretot entre les famílies gitanes, li va dir que estudiés. “Encara no m’explico perquè ella, que era analfabeta, es va capficar en què jo seguís els estudis, però això va ser decisiu en la meva vida”, diu. Evidentment, de les mesures que es signaven en aquell moment amb el Tractat de Roma (1957), a les classes baixes de l’Andalusia franquista no els hi arribava res. Enmig dels anys durs de la dictadura, "de la vida política de fora de les fronteres no en sabíem res”. En canvi, el que sí sabien els gitanos espanyols era que eren perseguits per motius ètnics per part de la Guàrdia Civil, així com per una part important de la població. En aquestes dècades, però, la situació del poble gitano ha millorat molt, "partíem de tan avall, era tant el que havíem de superar, que tot i el camí fet encara ens queda molt treball per fer i molts comportaments per modificar, tant per part dels gitanos com dels no gitanos". L'exeurodiputat, però, es plany del paper de les institucions en la lluita del seu poble, ja que després d'ell no hi ha hagut més gitanos al Parlament fins a l'actual legislatura, que compta amb dues eurodiputades hongareses. Dona, jove, gitana... i activista

Tot i l'evolució evident del poble gitano a Espanya i a Europa, Manuela Fernández, als seus 28 anys, també és encara una excepció, pel fet de ser gitana i tenir estudis superiors. Tot i criar-se al controvertit barri de La Mina, un dels considerats suburbis marginals dels voltants de Barcelona, Manuela està a punt d'acabar la seva segona carrera universitària, treballa com a Tècnic del Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya (2005-2008) i és la responsable de projectes europeus gitanos de la Generalitat de Catalunya. Manuela Fernández també va estudiar per la influència que va exercir sobre ella el seu pare, gitano autodidacta, quan al seu voltant gairebé ningú arribava ni a la secundària, una tendència que afirma ara ja canvia, perquè les joves tenen referents. “Si normalment ser dona i gitana és una barrera, en el meu cas, pel fet de tenir estudis, s’ha convertit en un trampolí, tinc la feina que tinc per ser gitana i haver estat visible des del món associatiu”, explica.A través de la seva feina, ella copsa com arreu d’Europa hi ha un veritable moviment associatiu europeu gitano. “Els joves gitanos tenen projecció internacional i en moltes trobades s’utilitza la llengua comuna, el romanò”. A nivell institucional, però, considera que “s’inverteixen molts diners en projectes per al poble gitano, però això no ha tingut un impacte real en les comunitats gitanes europees, entre d'altres coses per una falta de seguiment de les subvencions atorgades”. Per aquest motiu, per seguir evolucionant com a poble i com a ciutadans europeus de ple dret, reivindica un diàleg intercultural efectiu i una major participació política del poble gitano, ja sigui a través de partits propis o dintre dels partits consolidats, però “participant de veritat, no per figurar”.
El 25 de març de 2007 se celebraran els 50 anys de la UE. Per això, cafebabel.com presenta una sèrie d’articles de retrats creuats les properes setmanes per explicar com ha canviat Europa en aquests 50 anys. Tots aquests articles formen part del dossier que cafebabel.com prepara per celebrar la signatura del Tractat de Roma l'any 1957, que es publicarà el 22 de març. El proper i últim article de la sèrie retrats creuats el publicarem dimarts 20 de març.