Considerant que l'article 607 del Codi penal vigent, sobre el delicte de genocidi, afirma que han d'ésser castigats a diverses penes de presó «els qui, amb propòsit de destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós [...], maten algun dels seus membres [...], sotmeten el grup o qualsevol dels seus individus a condicions d'existència que posin en perill la seva vida o pertorbin greument la seva salut [...], duen a terme desplaçaments forçosos del grup o dels seus membres, adopten qualsevol mesura que tendeixi a impedir el seu gènere de vida o reproducció, o bé traslladen per força individus d'un grup a un altre».
Considerant els fets històrics següents:
- Entre els anys 1499 i 1783, en l'actual territori de Catalunya es van aprovar almenys una dotzena de lleis de prohibició dels trets identitaris i culturals del poble gitano que en pretenien l'assimilació forçosa o, en el cas contrari, la desaparició com a poble. Les raons subjacents d'aquests textos legals es basaven en el fet que el projecte de construcció i de consolidació d'un estat unificat i culturalment hegemònic en aquest període generava que la diferència fos vista amb desconfiança i com a factor que posava en qüestió el poder establert. El resultat fou que la llarga convivència entre cultures i religions de poblacions numèricament diverses fos substituïda pel fanatisme i la repressió.
- La Corona catalanoaragonesa també va seguir aquesta política antigitana que, en un primer moment, pretenia l'expulsió del poble gitano, i que va anar evolucionant cap a l'assimilació forçosa dels seus membres, passant per l'esclavitud i la persecució penada dels gitanos i de llurs símbols històrics (llengua, indumentària, ocupacions, residència i mobilitat, entre altres). - Per circumstàncies degudes a la manca de mà d'obra, principalment després de l'expulsió dels àrabs, les polítiques de persecució i assimilació van modificar el to repressor, de manera que el poble gitano fou reconsiderat com a possible força de treball, sobretot en les feines del camp. Tot i així, es continuà limitant la residència dels gitanos i aplicant-los penes discriminatòries, sempre amb l'objectiu d'aperduament de la identitat gitana.
- La repressió va tenir un abast molt més ampli i cruel amb els fets del 30 de juliol de 1749, anomenats «La Gran Batuda». Durant el regnat de Ferran VI es va dictar una reial ordre per la qual s'emplaçava a empresonar tots els gitanos dels diversos territoris, sense excepció d'edat, sexe o estat. S'ha documentat que, com a mínim, uns nou mil gitanos van ésser reclosos en presidis o van anar a parar, com a mà d'obra, a mines i arsenals, molts dels quals hi van morir.
- En veure que de cap de les maneres no s'aconseguia fer desaparèixer el poble gitano, ja en època de Carles III es va optar per sotmetre'l a polítiques d'integració, que en pretenien l'assimilació cultural, que incloïa la pèrdua de la llengua, i l'assentament forçós.- Ja al segle xx, amb l'esclat de la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista, es va intensificar la intolerància cap al poble gitano. Se'n tornà a prohibir la llengua, que fou qualificada com a argot de la delinqüència, i se li aplicà específicament la Llei de perillositat social. Només cal dir que el Reglament de la Guàrdia Civil tenia dos articles específics per als gitanos, i que aquests articles conculcaven la presumpció d'innocència. Alhora, tant l'Administració com determinades institucions religioses i benèfiques finançaven i promovien programes dedicats a ensenyar als gitanos a deixar de ser-ne.
- Amb la promulgació de la Constitució espanyola, l'article 14 de la qual reconeix que els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, es posà fi a aquesta discriminació legal. El mateix article 14 de la Constitució ha inspirat lleis que promouen l'acció afirmativa destinada a certs grups socials, partint del principi que la igualtat d'oportunitats és tractar d'una manera diferent els qui són diferents per tal de vetllar per la igualtat
I considerant que les conseqüències econòmiques, socials i culturals de totes les lleis antigitanes que s'han dictat al llarg dels segles es continuen patint en la societat d'avui i que, en bona part, són la causa de la desigualtat del poble gitano.
El Parlament de Catalunya:
1. Afirma i reconeix que el poble gitano resident a l'Estat espanyol, i concretament a Catalunya, ha estat víctima d'un genocidi històric i continuat.
2. Deplora totes les lleis racistes i antigitanes que han dictat o secundat les institucions catalanes i totes les situacions que han produït el maltractament, la discriminació i la vulnerabilitat del poble gitano al llarg de la història.
3. Es compromet a treballar perquè s'apliquin polítiques incloents, efectives i decidides amb l'objectiu d'aconseguir la igualtat d'oportunitats dels membres del poble gitano a Catalunya i el reconeixement i el manteniment dels seus trets culturals i identitaris, en observança de les resolucions 1045/VI i 1046/VI d'aquest Parlament, de les actuacions governamentals empreses en compliment de les dites resolucions, de l'article 42.7 de l'Estatut d'autonomia i de la Directiva 2000/43/CE del Consell de la Unió Europea, relativa a l'aplicació del principi d'igualtat de tracte de les persones independentment del seu origen racial o ètnic. Palau del Parlament, 29 de març de 2007
sábado 31 de marzo de 2007
miércoles 21 de marzo de 2007
Un cura de raza
TEXTO: JANOT GUIL. BARCELONA.
Ocurrió el pasado domingo por la tarde, en la capilla del Seminario de Barcelona, en la capital catalana. Durante la celebración del Día del Seminario, el arzobispo de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ordenó a tres nuevos diáconos que en próximos meses serán nombrados presbíteros: Gabriel Carrió, Carles de la Fuente y Juan Muñoz.
Pero la noticia, más allá de sembrar futuros sacerdotes en tiempos de sequía de vocaciones, la encarnó un solo hombre, Juan Muñoz, quien en la edad de Cristo, a sus 33 años, se convirtió en el primer diácono de etnia gitana nombrado en Cataluña. En breve culminará su gesta con el honor de ser «el primer sacerdote católico gitano en tierras catalanas», y el segundo de toda España, según confirmó él mismo a ABC.
«Sólo hay un sacerdote católico de etnia gitana en toda España: Antonio Heredia, de la archidiócesis de Granada», sentencia Muñoz, al que la ordenación como diácono le ha llenado de «gozo... y de responsabilidad». Además, el buen azar quiso que su nombramiento coincidiera con el décimo aniversario de la beatificación de Ceferino Jiménez, apodado «El Pelé», el primer beato gitano de la Iglesia Católica.
Precisamente, Muñoz quiere participar en el peregrinaje que la diócesis de Barcelona realizará a Barbastro (Huesca), ciudad natal del «Pelé», el próximo 4 de mayo.
«Ir a misa a escondidas» La de Muñoz es una vocación a contracorriente, una semilla que brotó en campo casi yermo. Pese a su entorno familiar, pese a sus amigos; incluso pese a su etnia, se diría. La gran mayoría de la comunidad gitana creyente ha optado por abrazar la fe protestante, concretamente el evangelismo pentecostalista, una atracción que Muñoz justifica por la complicidad a la hora de concebir la liturgia como una ceremonia «más animada», con un mayor protagonismo de la música.
En su barrio de La Mina de Sant Adriá del Besós (Barcelona), a menudo famoso por las malas condiciones socio-económicas de algunos de sus habitantes y «estigmatizado» por la gran presencia de gitanos, Juan vio despertar su vocación a los 12 años. «Una monja me habló de Jesucristo», cuenta, y quedó «impresionado» por la figura del redentor. Pero de aquí hasta el seminario fue un tortuoso camino.
A sus padres, «católicos no practicantes», les costó mucho aceptar que un hijo renunciara a darles descendencia en favor del celibato. Sus amigos, tampoco lo entendieron. Contra unos y otros tuvo que «luchar», admite Juan, y resume su suplicio con una confesión. «Llegué al punto de tener que ir a misa a escondidas», se lamenta, con ánimo de perdón.
Pero la noticia, más allá de sembrar futuros sacerdotes en tiempos de sequía de vocaciones, la encarnó un solo hombre, Juan Muñoz, quien en la edad de Cristo, a sus 33 años, se convirtió en el primer diácono de etnia gitana nombrado en Cataluña. En breve culminará su gesta con el honor de ser «el primer sacerdote católico gitano en tierras catalanas», y el segundo de toda España, según confirmó él mismo a ABC.
«Sólo hay un sacerdote católico de etnia gitana en toda España: Antonio Heredia, de la archidiócesis de Granada», sentencia Muñoz, al que la ordenación como diácono le ha llenado de «gozo... y de responsabilidad». Además, el buen azar quiso que su nombramiento coincidiera con el décimo aniversario de la beatificación de Ceferino Jiménez, apodado «El Pelé», el primer beato gitano de la Iglesia Católica.
Precisamente, Muñoz quiere participar en el peregrinaje que la diócesis de Barcelona realizará a Barbastro (Huesca), ciudad natal del «Pelé», el próximo 4 de mayo.
«Ir a misa a escondidas» La de Muñoz es una vocación a contracorriente, una semilla que brotó en campo casi yermo. Pese a su entorno familiar, pese a sus amigos; incluso pese a su etnia, se diría. La gran mayoría de la comunidad gitana creyente ha optado por abrazar la fe protestante, concretamente el evangelismo pentecostalista, una atracción que Muñoz justifica por la complicidad a la hora de concebir la liturgia como una ceremonia «más animada», con un mayor protagonismo de la música.
En su barrio de La Mina de Sant Adriá del Besós (Barcelona), a menudo famoso por las malas condiciones socio-económicas de algunos de sus habitantes y «estigmatizado» por la gran presencia de gitanos, Juan vio despertar su vocación a los 12 años. «Una monja me habló de Jesucristo», cuenta, y quedó «impresionado» por la figura del redentor. Pero de aquí hasta el seminario fue un tortuoso camino.
A sus padres, «católicos no practicantes», les costó mucho aceptar que un hijo renunciara a darles descendencia en favor del celibato. Sus amigos, tampoco lo entendieron. Contra unos y otros tuvo que «luchar», admite Juan, y resume su suplicio con una confesión. «Llegué al punto de tener que ir a misa a escondidas», se lamenta, con ánimo de perdón.
Minories: 50 anys de discriminacions
Eva Queralt - Barcelona - 15.3.2007
El racisme a la Unió Europea continua sent una lacra pendent. Hem volgut parlar amb dos representants del poble gitano, els separen mig segle, però la situació del seu poble no ha canviat tant.
El 2007 se celebra l’Any Europeu per la Igualtat d'Oportunitats, s’anuncia la creació de l’Agència de Drets Fonamentals, que complementarà la feina de l’Observatori Europeu contra el Racisme i la Xenofòbia, creat el 1998. La comunitat gitana és la minoria més important de la UE i lluita amb força per acabar amb els prejudicis.L'Eurobaròmetre de gener, dedicat especialment a la discriminació en motiu de l'Any Europeu per la Igualtat d'Oportunitats, explica que la discriminació basada en l'origen ètnic és vista per dues terceres parts dels europeus com la més estesa. A més, tot i que el 65% dels europeus afirma que la convivència amb gent d'altres ètnies enriqueix la cultura nacional, el 64% creu que la discriminació per motius ètnics ha crescut en els últims 5 anys. Aquest estudi també demostra que els europeus creuen que ser gitano és un desavantatge social, tot i que amb percentatges variants en funció dels països.
El primer gitano polític
Enmig d'un despatx atapeït de llibres i documents que recullen dècades de lluita per la igualtat de tots els ciutadans, Juan de Dios Ramírez-Heredia, de 64 anys, president de Unión Romaní i un dels fundadors de l'Observatori Europeu contra el Racisme, rememora un fet que li va canviar la vida: la seva mare, amb una decisió atípica pel seu temps i sobretot entre les famílies gitanes, li va dir que estudiés. “Encara no m’explico perquè ella, que era analfabeta, es va capficar en què jo seguís els estudis, però això va ser decisiu en la meva vida”, diu. Evidentment, de les mesures que es signaven en aquell moment amb el Tractat de Roma (1957), a les classes baixes de l’Andalusia franquista no els hi arribava res. Enmig dels anys durs de la dictadura, "de la vida política de fora de les fronteres no en sabíem res”. En canvi, el que sí sabien els gitanos espanyols era que eren perseguits per motius ètnics per part de la Guàrdia Civil, així com per una part important de la població. En aquestes dècades, però, la situació del poble gitano ha millorat molt, "partíem de tan avall, era tant el que havíem de superar, que tot i el camí fet encara ens queda molt treball per fer i molts comportaments per modificar, tant per part dels gitanos com dels no gitanos". L'exeurodiputat, però, es plany del paper de les institucions en la lluita del seu poble, ja que després d'ell no hi ha hagut més gitanos al Parlament fins a l'actual legislatura, que compta amb dues eurodiputades hongareses. Dona, jove, gitana... i activista
Tot i l'evolució evident del poble gitano a Espanya i a Europa, Manuela Fernández, als seus 28 anys, també és encara una excepció, pel fet de ser gitana i tenir estudis superiors. Tot i criar-se al controvertit barri de La Mina, un dels considerats suburbis marginals dels voltants de Barcelona, Manuela està a punt d'acabar la seva segona carrera universitària, treballa com a Tècnic del Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya (2005-2008) i és la responsable de projectes europeus gitanos de la Generalitat de Catalunya. Manuela Fernández també va estudiar per la influència que va exercir sobre ella el seu pare, gitano autodidacta, quan al seu voltant gairebé ningú arribava ni a la secundària, una tendència que afirma ara ja canvia, perquè les joves tenen referents. “Si normalment ser dona i gitana és una barrera, en el meu cas, pel fet de tenir estudis, s’ha convertit en un trampolí, tinc la feina que tinc per ser gitana i haver estat visible des del món associatiu”, explica.A través de la seva feina, ella copsa com arreu d’Europa hi ha un veritable moviment associatiu europeu gitano. “Els joves gitanos tenen projecció internacional i en moltes trobades s’utilitza la llengua comuna, el romanò”. A nivell institucional, però, considera que “s’inverteixen molts diners en projectes per al poble gitano, però això no ha tingut un impacte real en les comunitats gitanes europees, entre d'altres coses per una falta de seguiment de les subvencions atorgades”. Per aquest motiu, per seguir evolucionant com a poble i com a ciutadans europeus de ple dret, reivindica un diàleg intercultural efectiu i una major participació política del poble gitano, ja sigui a través de partits propis o dintre dels partits consolidats, però “participant de veritat, no per figurar”.
El 25 de març de 2007 se celebraran els 50 anys de la UE. Per això, cafebabel.com presenta una sèrie d’articles de retrats creuats les properes setmanes per explicar com ha canviat Europa en aquests 50 anys. Tots aquests articles formen part del dossier que cafebabel.com prepara per celebrar la signatura del Tractat de Roma l'any 1957, que es publicarà el 22 de març. El proper i últim article de la sèrie retrats creuats el publicarem dimarts 20 de març.
Joaquín Cortés apoya a los romaníes de Kosovo
EL PAIS 21/03/2007El bailarín da el 10% del dinero de 'Mi soledad'
La imagen del gitano siempre se relaciona con la chabola y el robo. Habría que potenciar más el lado positivo de mi cultura, porque también hay gente con carreras, artistas, que somos los gitanos invisibles". Así de contundente se mostró ayer el bailarín Joaquín Cortés durante la presentación de su último espectáculo, Mi soledad, que ofrecerá del 28 de marzo al 15 de abril en el teatro Gran Vía de Madrid.
Nombrado recientemente Embajador del Pueblo Romaní ante el Parlamento Europeo, Cortés destinará un 10% de la recaudación a la ayuda del pueblo romaní en Kosovo. A través de su fundación tiene previsto colaborar con las instituciones europeas para organizar festivales itinerantes y destinar fondos a la integración de los gitanos.
En Mi soledad, Cortés expresa a través de su flamenco y zapateado inconfundible el aislamiento del hombre. Bailará sin acompañantes durante casi dos horas, vestido por diseños exclusivos de Jean Paul Gaultier.
miércoles 14 de marzo de 2007
Inserció laboral dels joves de la comunitat gitana: formació i mercat de treball
FEM AGENDA!!
DIA 29/3/2007
de 9.00 a 17.30 hores
L'objectiu d'aquesta jornada és l'intercanvi de coneixements i d'experiències entre professionals que intervenen en els diversos àmbits que afecten els joves gitanos i altres joves en risc d'exclusió, amb l'objectiu d'afavorir la seva inserció sociolaboral. Presentarem experiències concretes i debatrem sobre la possibilitat d'incidir en la millora de l'ocupabilitat d'aquests joves incidint especialment en la necessitat de formació com a element clau per a la seva inserció laboral. Intentarem, entre tots, trobar respostes des de la vinculació existent entre la inserció social i la inserció laboral, així com entre la transició escola - treball i l'orientació - motivació laboral dels joves i explorarem la possibilitat de coordinació entre els diferents agents que intervenim en aquest àmbit.
Recinte Escola Industrial, edifici El Vagò
CONTACTE:
- Ignasi González
- 934 022 976
- 934 022 785
- gonzalezvi@diba.cat
domingo 11 de marzo de 2007
Pedro Zerolo: "El Gobierno ha reconocido hoy la dignidad del pueblo gitano y su contribución a la cultura de nuestro país"
El responsable socialista de minorías étnicas valora positivamente el acuerdo del Consejo de Ministros que crea el Instituto de Cultura Gitana
El secretario de Movimientos Sociales y de Relaciones con las ONG del PSOE, Pedro Zerolo, ha considerado que hoy es “un gran día para la cultura española y para el pueblo gitano”, tras ser aprobado por el Consejo de Ministros la creación del Instituto de Cultura Gitana. Este Instituto, que tendrá la naturaleza de fundación pública, era un compromiso de los socialistas en las últimas elecciones generales.
Zerolo señaló que “el Gobierno vuelve de nuevo a cumplir sus compromisos con los ciudadanos y, en este caso, con la comunidad gitana española, que verá reconocida e impulsada su cultura, que es una parte fundamental de la identidad cultural de todos”. Zerolo señaló que el Gobierno tiene consignado en los Presupuestos Generales del Estado para el 2007 una partida de 600.000 euros para iniciar los trabajos de este Instituto. Por ello, ha destacado que “como buen gobierno, y este lo es y mucho, aprueba medidas con sus correspondientes consignaciones presupuestarias, que son la mejor muestra de su compromiso con todos los ciudadanos”. El responsable de minorías étnicas del PSOE mostró su convencimiento de que este Instituto será una pieza fundamental para acercar a la población gitana y paya de España, para reconocerse mutuamente y sentirse parte fundamental de la identidad cultural de toda la ciudadanía española. "Esto nos ayudará a superar muchos estereotipos y prejuicios, así como la situación de discriminación en la que aún, lamentablemente, se encuentra la población gitana, que según todos los estudios es de la más discriminada”. De esta forma, “el Gobierno reconoce hoy la dignidad del pueblo gitano y su gran contribución a la cultura de nuestro país".
Zerolo señaló que “el Gobierno vuelve de nuevo a cumplir sus compromisos con los ciudadanos y, en este caso, con la comunidad gitana española, que verá reconocida e impulsada su cultura, que es una parte fundamental de la identidad cultural de todos”. Zerolo señaló que el Gobierno tiene consignado en los Presupuestos Generales del Estado para el 2007 una partida de 600.000 euros para iniciar los trabajos de este Instituto. Por ello, ha destacado que “como buen gobierno, y este lo es y mucho, aprueba medidas con sus correspondientes consignaciones presupuestarias, que son la mejor muestra de su compromiso con todos los ciudadanos”. El responsable de minorías étnicas del PSOE mostró su convencimiento de que este Instituto será una pieza fundamental para acercar a la población gitana y paya de España, para reconocerse mutuamente y sentirse parte fundamental de la identidad cultural de toda la ciudadanía española. "Esto nos ayudará a superar muchos estereotipos y prejuicios, así como la situación de discriminación en la que aún, lamentablemente, se encuentra la población gitana, que según todos los estudios es de la más discriminada”. De esta forma, “el Gobierno reconoce hoy la dignidad del pueblo gitano y su gran contribución a la cultura de nuestro país".
Zerolo agradeció a las organizaciones gitanas su contribución y apoyo durante el proceso de creación del Instituto de Cultura Gitana, y a la Ministra de Cultura, Carmen Calvo, su clara y decidida apuesta por este Instituto, que se insertará dentro de la estructura del Ministerio que dirige.
viernes 2 de marzo de 2007
Los Roma en Belarus la historia de una familia
ATENCIÓ EL TEXTE QUE PODEU LLEGIR A CONTINUACIÓ L'HEM TRADUÏT LITERALMENT DEL BLOG "Roma in Belarus a story of one family " SI VOLEU LLEGIR EL TEXTE ORIGINAL ANEU A : http://blogs.tol.org/roma/2007/02/28/roma-in-belarus-a-story-of-one-family/
Según el censo pasado de Belarusian (1999) hay cerca de 10.000 Roma en Belarus. Sin embargo, algunos activistas de Roma dan el número de cerca de 50.000 - 70.000 personas. Aunque, los números pudieron variar perceptiblemente, la minoría de Roma es una las minorías nacionales principales en el territorio de Belarus. Roma viva en diversas partes del país; pero, las comunidades más grandes están en las regiones de Mogilev, de Gomel, de Vitebsk y de Minsk. La gente de Roma, especialmente las que viven en áreas rurales, ha preservado su cultura nacional, tradición, lengua y vive generalmente en comunidades compactas. Debido a los contactos y a la interacción limitados con la población de la mayoría, la actitud común hacia Roma se basa generalmente en prejudicar y estereotipos. Las condiciones socioeconómicas de Roma son algo precarias, principalmente en el campo del acceso al bienestar, a la carencia de la educación, al acceso al mercado de trabajo, al estado civil del registro, a la representación política y a la participación en vida pública en general.
No es fácil encontrar la información sobre Belarusian Roma. Decidíamos conducir nuestra propia investigación y visita una de las comunidades de Roma. La comunidad relativamente pequeña de Roma está situada cerca de 10 kilómetros de Minsk, en una aldea llamada Ratomka. El caminar alrededor de Ratomka satisficimos a hombre que nos invitó a su casa. Él era muy hospitalario: hecho nos un té gitano verdadero, demostrado tu casa y contarnos los muchos de historias. Él era 46 años. Su nombre era Oleg Michailovich. Él tenía 5 esposas pero los cualquier izquierda él o muerto. Él nos dijo que golpe de Roma sus esposas absolutamente a menudo como saben que las mujeres de Roma nunca llamarían a policía.
No es fácil encontrar la información sobre Belarusian Roma. Decidíamos conducir nuestra propia investigación y visita una de las comunidades de Roma. La comunidad relativamente pequeña de Roma está situada cerca de 10 kilómetros de Minsk, en una aldea llamada Ratomka. El caminar alrededor de Ratomka satisficimos a hombre que nos invitó a su casa. Él era muy hospitalario: hecho nos un té gitano verdadero, demostrado tu casa y contarnos los muchos de historias. Él era 46 años. Su nombre era Oleg Michailovich. Él tenía 5 esposas pero los cualquier izquierda él o muerto. Él nos dijo que golpe de Roma sus esposas absolutamente a menudo como saben que las mujeres de Roma nunca llamarían a policía.
Oleg Michailovich nació en el área de Dzerzinsk (no lejos de Minsk), pero en 1971 él y seises de sus hermanos decidían a moverse a Ratomka. Cuando casi se movieron a ese lugar nadie vivió allí. Él construyó la casa misma, y registred te. Hay una cocina grande, un sitio grande y dos dormitorios más pequeños en la casa. Hay dos viejos aparatos de TV, Refrigerador y gas-cocina, sin embargo, se parece que el horno tradicional está utilizado más a menudo. Sus seis hermanos (él es el más joven) también viven en Ratomka. Él no desea trasladarse a ninguna otra lugares - Roma tiene una tradición que los miembros de una familia viven juntos en una área. Según él hay cerca de 15 familias, o 70 personas. La familia entera recolecta junta absolutamente a menudo; comen, beben, bailan y cantan canciones.
Es un hecho interesante de que Belarusian Roma habla la lengua de Romani. Mientras que estábamos allí Oleg Michajlovich habló la lengua de Roma a sus hijas y en el teléfono a sus hermanos. Los padres hablan solamente la lengua de Romani a sus niños y niños más últimos pueden aprender ruso ellos mismos. Durante el verano él planea tomar sus niños y recorrido alrededor de Belarus en caballos con una tienda. Hacen esto pues el nomadism es una parte de cultura de Romani pero es hoy también una oportunidad ganar un poco de dinero. Él dijo que los muchos de Roma hacen esto durante el tiempo de verano. Roma que tiene registro no tiene generalmente ninguna problemas el viajar alrededor del país.
Oleg Michajlovich tiene dos daughers - Snegana y Mashka. Mashka (4 años) era realmente tímido y mientras que estábamos allí ella intentó cerrarse la cara con ella las manos. Sin embargo, ella se placía jugar con los nuevos amigos. Como su padre nos dijo que ella hablara solamente la lengua de Romani, pero ella podría también entender ruso. Hay ningún kindergaren en que el área y más viejos niños tienen que ocuparse de sus sublings.
Oleg Michajlovich tiene dos daughers - Snegana y Mashka. Mashka (4 años) era realmente tímido y mientras que estábamos allí ella intentó cerrarse la cara con ella las manos. Sin embargo, ella se placía jugar con los nuevos amigos. Como su padre nos dijo que ella hablara solamente la lengua de Romani, pero ella podría también entender ruso. Hay ningún kindergaren en que el área y más viejos niños tienen que ocuparse de sus sublings.
Snegana es 14 años. Ella va a la escuela pero ella ahora está solamente en la cuarta forma. Generalmente en Belarus los niños van a la escuela cuando son 6 o 7 años. Ella fue a la escuela cuando ella era 10. Ella dijo que ella no tuvo gusto de ella. Snegana no tiene gusto de las lecciones de la lengua de Belarusian, pero la matemáticas y la literatura son sus temas preferidos. Ella está ausente de escuela absolutamente a menudo como ella tiene que ocuparse de su hermana más joven. En su sitio ella tiene cuadros de su familia en las paredes, aunque, ella no lo hace quiénes eran esa gente. Y tantos adolescentes, ella también tiene un cartel de Britney Spears.
Oleg Michajlovich y sus daugheters es gente muy agradable y amistosa. Prometimos permanecernos en contacto, y los visitamos otra vez.
Oleg Michajlovich y sus daugheters es gente muy agradable y amistosa. Prometimos permanecernos en contacto, y los visitamos otra vez.
Condemnat un jove gitano per casar-se amb una menor
EL PERIODICO DE CATALUNYA
www.elperiodico.cat/envN.asp?n=384445
La fiscalia de Lleida va actuar per la denúncia del col.legi on anava la nena
Un jove de 19 anys d'ètnia gitana de Lleida va acceptar ahir una condemna de 21 mesos de presó per haver mantingut relacions sexuals amb una menor de 13 anys, amb qui està casat pel ritu gitano des de l'any passat. La Fiscalia de l'Audiència lleidatana sol.licitava una pena de quatre anys de presó per a l'acusat, al qual imputava un presumpte delicte d'abusos, però finalment va rebaixar la petició, al comprovar que el jove desconeixia que estava incomplint la llei.L'acusat, A. P. H., i la seva dona, que al contraure matrimoni tenia 11 anys, es van casar l'any passat per acord de les famílies. El casament, segons la tradició gitana, l'havien pactat prèviament els pares, malgrat que el Codi Civil espanyol prohibeix casar-se als menors de 13 anys. Els usos gitanos contemplen com a normal que les noies contreguin matrimoni encara que siguin molt joves si ja menstruen.El jove marit, que no ingressarà a la presó perquè no té antecedents, "no sabia que incomplia la llei al mantenir relacions amb la seva dona", va afirmar l'advocat defensor, Antonio Segarra. És més, segons va dir el lletrat, l'acusat desconeixia fins i tot l'edat exacta de la nena. "Ningú la té clara perquè, possiblement, no està ni inscrita en el registre, ni existeix cap altra documentació, però sembla segur que en té menys de 13". El Codi Civil estableix que qualsevol relació sexual amb una persona menor de 13 anys serà considerada com un abús no consentit i estarà penat fins a cinc anys de presó.CUSTÒDIAEl cas va arribar a la Fiscalia de Lleida després que, el març del 2006, el col.legi al qual anava la menor denunciés els fets als Mossos d'Esquadra. Una patrulla, acompanyada per treballadors socials, es va presentar al domicili de la parella, una torre pròxima al barri de Pardinyes, on els va trobar. La noia va quedar llavors sota la custòdia temporal de la Generalitat.
www.elperiodico.cat/envN.asp?n=384445
La fiscalia de Lleida va actuar per la denúncia del col.legi on anava la nena
Un jove de 19 anys d'ètnia gitana de Lleida va acceptar ahir una condemna de 21 mesos de presó per haver mantingut relacions sexuals amb una menor de 13 anys, amb qui està casat pel ritu gitano des de l'any passat. La Fiscalia de l'Audiència lleidatana sol.licitava una pena de quatre anys de presó per a l'acusat, al qual imputava un presumpte delicte d'abusos, però finalment va rebaixar la petició, al comprovar que el jove desconeixia que estava incomplint la llei.L'acusat, A. P. H., i la seva dona, que al contraure matrimoni tenia 11 anys, es van casar l'any passat per acord de les famílies. El casament, segons la tradició gitana, l'havien pactat prèviament els pares, malgrat que el Codi Civil espanyol prohibeix casar-se als menors de 13 anys. Els usos gitanos contemplen com a normal que les noies contreguin matrimoni encara que siguin molt joves si ja menstruen.El jove marit, que no ingressarà a la presó perquè no té antecedents, "no sabia que incomplia la llei al mantenir relacions amb la seva dona", va afirmar l'advocat defensor, Antonio Segarra. És més, segons va dir el lletrat, l'acusat desconeixia fins i tot l'edat exacta de la nena. "Ningú la té clara perquè, possiblement, no està ni inscrita en el registre, ni existeix cap altra documentació, però sembla segur que en té menys de 13". El Codi Civil estableix que qualsevol relació sexual amb una persona menor de 13 anys serà considerada com un abús no consentit i estarà penat fins a cinc anys de presó.CUSTÒDIAEl cas va arribar a la Fiscalia de Lleida després que, el març del 2006, el col.legi al qual anava la menor denunciés els fets als Mossos d'Esquadra. Una patrulla, acompanyada per treballadors socials, es va presentar al domicili de la parella, una torre pròxima al barri de Pardinyes, on els va trobar. La noia va quedar llavors sota la custòdia temporal de la Generalitat.
jueves 1 de marzo de 2007
80% of School Drop-outs from Roma Families
(foto: NEWS B.G.)The main reasons for Bulgarian students dropping out of school are poor environment and conflicts with teachers and schoolmates, a survey of Vitosha research agency shows.
The survey is part of a project of the Education Ministry and Unicef foundation that seeks to find out the main driver behind school dropouts.
Almost all of the children in Bulgaria who don't graduate from high school quit their education in the 5th - 8th grade.
A total of 80% of all drop-outs are of Roma origin and they often leave school for financial reeasons.
The project as well as possible measures to be taken for decreasing the dropout numbers were discussed in the Education Ministry on Monday.
The discussion was joined by the Education Minister Daniel Valchev, Oktavian Bivol, a representative of Unicef for Bulgaria, Christina Popivanova, the project manager of Unicef - Bulgaria, parent associations and non-profit organizations
The survey is part of a project of the Education Ministry and Unicef foundation that seeks to find out the main driver behind school dropouts.
Almost all of the children in Bulgaria who don't graduate from high school quit their education in the 5th - 8th grade.
A total of 80% of all drop-outs are of Roma origin and they often leave school for financial reeasons.
The project as well as possible measures to be taken for decreasing the dropout numbers were discussed in the Education Ministry on Monday.
The discussion was joined by the Education Minister Daniel Valchev, Oktavian Bivol, a representative of Unicef for Bulgaria, Christina Popivanova, the project manager of Unicef - Bulgaria, parent associations and non-profit organizations
Witness, el YouTube dels drets humans
El vídeo a internet és la nova eina dels activistes socials
Internet s'ha convertit en una plataforma extraordinària per a difondre vídeos. El projecte Witness, en marxa des de 1992, ha fet el salt a la xarxa amb l'objectiu de fer arribar al màxim de gent possible els abusos de drets humans que es produeixen a diferents punts del planeta. Liderat per Peter Gabriel, Witness proporciona càmeres de vídeo a activistes perquè gravin violacions dels drets humans i les facin arribar al públic.
Si abans la difusió depenia de la voluntat de les cadenes de televisió, el projecte ha començat a utilitzar internet per donar a conèixer les gravacions. Cada vídeo va acompanyat de documentació i de propostes d'acció perquè els internautes exigeixin responsabilitats. El projecte té la col·laboració de Global Voices. Els vídeos de Witness han contribuït a millorar la situació de moltes persones que han estat víctimes de situacions injustes. Per exemple, el març passat el tribunal penal internacional va detenir Thomas Lubanga Dyilo, acusat de crims de guerra al Congo, entre els quals l'explotació de nens soldats, i una de les proves per a la detenció va ser un vídeo de Witness. A més, les imatges que va captar una expedició a l'Himalaya on es veuen soldats xinesos disparant un grup de refugiats tibetans van causar una gran commoció i va provocar una mobilització virtual molt important. Alguns dels vídeos que es poden veure ara a la pàgina de Witness són un sobre la integració dels gitanos romanesos a l'escola, i un altre sobre les tortures i les desaparicions que tenen lloc en nom de la guerra contra el terrorisme.
Internet s'ha convertit en una plataforma extraordinària per a difondre vídeos. El projecte Witness, en marxa des de 1992, ha fet el salt a la xarxa amb l'objectiu de fer arribar al màxim de gent possible els abusos de drets humans que es produeixen a diferents punts del planeta. Liderat per Peter Gabriel, Witness proporciona càmeres de vídeo a activistes perquè gravin violacions dels drets humans i les facin arribar al públic.
Si abans la difusió depenia de la voluntat de les cadenes de televisió, el projecte ha començat a utilitzar internet per donar a conèixer les gravacions. Cada vídeo va acompanyat de documentació i de propostes d'acció perquè els internautes exigeixin responsabilitats. El projecte té la col·laboració de Global Voices. Els vídeos de Witness han contribuït a millorar la situació de moltes persones que han estat víctimes de situacions injustes. Per exemple, el març passat el tribunal penal internacional va detenir Thomas Lubanga Dyilo, acusat de crims de guerra al Congo, entre els quals l'explotació de nens soldats, i una de les proves per a la detenció va ser un vídeo de Witness. A més, les imatges que va captar una expedició a l'Himalaya on es veuen soldats xinesos disparant un grup de refugiats tibetans van causar una gran commoció i va provocar una mobilització virtual molt important. Alguns dels vídeos que es poden veure ara a la pàgina de Witness són un sobre la integració dels gitanos romanesos a l'escola, i un altre sobre les tortures i les desaparicions que tenen lloc en nom de la guerra contra el terrorisme.
"I'm here to learn to write. It'll help me find a job",
"I'm here to learn to write. It'll help me find a job", says 27-year old Assen Todorov, a student at the Second Chance School for adult Roma. " In my time I didn't go to school, my parents were divorced and there was no money for education", says Assen, one of many Roma, integrated in a national programme for professional training and qualification, run by the Ministry of Labour and Social Policies.
"The programme is run jointly with the Institute for International Cooperation of the Association of People's Universities in Germany", says Mrs. Anna Delibasheva, head of the " Programmes and Measures" Department with the Employment Agency. It is targeted at illiterate Roma or ones with a low-literacy status, registered with the Agency.
Priority admission is available to those under 29 years of age. The programme is further open to illiterate or jobless adults from other ethic groups too, refugees acquiring Bulgarian citizen status included.
Some 700 000 euros was apportioned last year to fund the programme. Integration is on a voluntary basis, duration of schooling is up to 600 hours, coming up to roughly 5 months. The syllabus of instruction and teaching methods are authorized by the Ministry of Education and Science. Students are tested before getting a certificate.
"I believe the arrangement has been very positive", says Mrs. Delisbasheva. "Beneficiaries have so far approached the enterprise veryseriously and we've had no dropouts. For the Roma, as well as instruction, we organize employment markets in Roma resident neighbourhoods, providing direct contact with employers.
Let me make a point here- the employment markets are open to all Roma, not only to our students. Last year we organized such employment bourses in seven cities across the country", clarified Mrs. Delisbasheva. 64 employers attended the bourses, 2445 jobs were offered and 1995 Roma attended. 1481 Roma were eventually hired.
More often than not Roma would be taken on as general hands in construction development as well as in hygiene maintenance. Roma, who passed literacy instruction courses last year, can go on to enroll in professional qualification training in hair styling, the bakery business, public gardening, soldering, etc.
The Programme on professional qualification and educating adult Roma is part of the implementation of the" Decade of Roma inclusion 2005-2015". The programme also offers running own business training to the more enterprising and hard-working Roma. Progress on the implementation of the initiative" Decade of Roma inclusion" is accounted for before the European Union at regular intervals. Written by Diana Hristakieva Translated by Margarita Dikanarova
"The programme is run jointly with the Institute for International Cooperation of the Association of People's Universities in Germany", says Mrs. Anna Delibasheva, head of the " Programmes and Measures" Department with the Employment Agency. It is targeted at illiterate Roma or ones with a low-literacy status, registered with the Agency.
Priority admission is available to those under 29 years of age. The programme is further open to illiterate or jobless adults from other ethic groups too, refugees acquiring Bulgarian citizen status included.
Some 700 000 euros was apportioned last year to fund the programme. Integration is on a voluntary basis, duration of schooling is up to 600 hours, coming up to roughly 5 months. The syllabus of instruction and teaching methods are authorized by the Ministry of Education and Science. Students are tested before getting a certificate.
"I believe the arrangement has been very positive", says Mrs. Delisbasheva. "Beneficiaries have so far approached the enterprise veryseriously and we've had no dropouts. For the Roma, as well as instruction, we organize employment markets in Roma resident neighbourhoods, providing direct contact with employers.
Let me make a point here- the employment markets are open to all Roma, not only to our students. Last year we organized such employment bourses in seven cities across the country", clarified Mrs. Delisbasheva. 64 employers attended the bourses, 2445 jobs were offered and 1995 Roma attended. 1481 Roma were eventually hired.
More often than not Roma would be taken on as general hands in construction development as well as in hygiene maintenance. Roma, who passed literacy instruction courses last year, can go on to enroll in professional qualification training in hair styling, the bakery business, public gardening, soldering, etc.
The Programme on professional qualification and educating adult Roma is part of the implementation of the" Decade of Roma inclusion 2005-2015". The programme also offers running own business training to the more enterprising and hard-working Roma. Progress on the implementation of the initiative" Decade of Roma inclusion" is accounted for before the European Union at regular intervals. Written by Diana Hristakieva Translated by Margarita Dikanarova
Pedro Puente, galardonado por su defensa del pueblo gitano
El sacerdote ha dedicado su vida a la lucha contra la exclusión social
La Reina impuso ayer al leonés la Cruz de Oro de la Orden Civil de la Solidaridad
La Reina Doña Sofía, el ministro de Trabajo y Asuntos Sociales, Jesús Caldera, y la secretaria de Estado de Servicios Sociales, Familias y Discapacidad, Amparo Valcarce, impusieron ayer las Cruces de Oro de la Orden Civil de la Solidaridad Social 2006 a entidades y personas que han destacado por su labor humanitaria con los sectores más desfavorecidos de la sociedad, entre los que se encuentró el sacerdote leonés, Pedro Puente, fundador y presidente de la Fundación Secretariado Gitano. A Puente se le reconoció «su trabajo al frente de la Fundación Secretariado Gitano, desde la que impulsa la defensa de sus derechos y lucha contra la pobreza y la exclusión social», según informó ayer la Subdelegación del Gobierno en León. Pedro Puente (Villafeliz de la Sobarriba, León, 1945), es sacerdote desde 1973 y fue nombrado Vicario Episcopal de Asuntos Económicos y Sociales de la Diócesis de León en 2003. Ese mismo año recibió el título de Prelado de Honor de su Santidad. Es miembro fundador y presidente de la Fundación Secretariado General Gitano, desde donde impulsa la defensa de los derechos del pueblo calé, y dedica sus esfuerzo a la mejora de las condiciones de vida, la erradicación definitiva del chabolismo, el acceso a la formación profesional y al empleo y la promoción de la comunidad gitana desde el respeto a su identidad cultural. El resto de galardones concedidos por el Gobierno, a propuesta de la Secretaría de Estado de Servicios Sociales, Familias y Discapacidad, recayeron en el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (Cermi), la Asociación para la Atención a Personas con Discapacidad Intelectual (Asprona) de Albacete, la Fundación Alpe Acondroplasia, la Asociación Valenciana de la Caridad, Rafael Fernández Santiago y Víctor Soler Sala.
La Reina impuso ayer al leonés la Cruz de Oro de la Orden Civil de la Solidaridad
La Reina Doña Sofía, el ministro de Trabajo y Asuntos Sociales, Jesús Caldera, y la secretaria de Estado de Servicios Sociales, Familias y Discapacidad, Amparo Valcarce, impusieron ayer las Cruces de Oro de la Orden Civil de la Solidaridad Social 2006 a entidades y personas que han destacado por su labor humanitaria con los sectores más desfavorecidos de la sociedad, entre los que se encuentró el sacerdote leonés, Pedro Puente, fundador y presidente de la Fundación Secretariado Gitano. A Puente se le reconoció «su trabajo al frente de la Fundación Secretariado Gitano, desde la que impulsa la defensa de sus derechos y lucha contra la pobreza y la exclusión social», según informó ayer la Subdelegación del Gobierno en León. Pedro Puente (Villafeliz de la Sobarriba, León, 1945), es sacerdote desde 1973 y fue nombrado Vicario Episcopal de Asuntos Económicos y Sociales de la Diócesis de León en 2003. Ese mismo año recibió el título de Prelado de Honor de su Santidad. Es miembro fundador y presidente de la Fundación Secretariado General Gitano, desde donde impulsa la defensa de los derechos del pueblo calé, y dedica sus esfuerzo a la mejora de las condiciones de vida, la erradicación definitiva del chabolismo, el acceso a la formación profesional y al empleo y la promoción de la comunidad gitana desde el respeto a su identidad cultural. El resto de galardones concedidos por el Gobierno, a propuesta de la Secretaría de Estado de Servicios Sociales, Familias y Discapacidad, recayeron en el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (Cermi), la Asociación para la Atención a Personas con Discapacidad Intelectual (Asprona) de Albacete, la Fundación Alpe Acondroplasia, la Asociación Valenciana de la Caridad, Rafael Fernández Santiago y Víctor Soler Sala.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
